Comunicació audivisual II: Pràctiques amb el Movie Maker

Una de les formes més senzilles d'editar el nostre propi vídeo és a través del Movie Maker, programa d'edició de vídeos gratuït del qual disposem en cas de tenir instal•lat el Windows en el nostre ordinador. Aquest programa ens permet carregar un vídeo, imatge o àudio i crear petits muntatges audiovisuals amb efectes de vídeo i transicions entre imatges i plans.

Aquí us deixo el petit vídeo realitzat en la pràctica d'ús del Movie Maker:

 

Aquí podreu veure el mateix vídeo però un audio totalment diferent a l'anterior, la música és un element clau en aquest tipus de muntatge:

Personalment, trobo que el Movie Maker és un bon programa d'edició, però presenta certa limitació a la hora de crear muntatges més potents, que altres programes poden oferir. Si hagués de recomanar-ne algun la meva tria seria el Sony Vegas, però es clar, és de pagament i molt més difícil de fer anar... Així doncs, veient el grau de dificultat que presenten i el resultat, considero el Movie Maker una bona opció per familiaritzar-se amb aquest tipus de programa.

Comunicació audiovisual

Cada vegada ens trobem més  dins d’un món on so i imatge prenen importància i tot allò audiovisual crida la nostre atenció. Ja fa molts anys que, des de la televisió, els anunciants van saber veure el potencial publicitari de l’aparell però, avui dia, tot això ha evolucionat i podem trobar a internet tota classe d’anuncis, des dels més tradicionals i comuns fins a les campanyes més originals i innovadores. La competència entre marques és cada vegada major i la necessitat de destacar fa imprescindible treballar en uns spots que hauran de ser més enginyosos per tal de sorprendre al possible comprador.

En aquest sentit, un element clau en tot anunci és la seva realització, què es vol mostrar, com s’ensenyarà, quina forma serà més efectiva per potenciar el missatge que es vol donar...  Per poder treure el millor rendiment d’un anunci cal tenir present els plans, els angles, el temps, els moviments de càmera que es realitzaran... cada petit detall serà clau per poder transmetre aquella sensació, aquell gran impacte que permeti connectar amb la gent.

Un exemple d’anunci típic, tal hi com podríem veure a qualsevol televisió:

L'anunci és senzill, sense grans moviments de càmera però creant una sensació dinàmica gràcies al joc entre els canvis de pla i angle.

Es pot veure com va entrellaçant plans mitjos i de conjunt amb plans detall buscant que l’espectador pugui sentir certa proximitat amb l’escena però, al mateix temps, utilitza les diferents altures per donar noves visions sobre l’acció, creant així la sensació de dinamisme en l’escena. A més, utilitza aquest recurs per poder mostrar diferents punts de vista, com els angles contrapicat i picat quan el fill li explica a la mare que necessita una disfressa, el contrapicat quan la mare puja per l’escala o el pla normal, sobretot quan acaba “l’acció” la mare posant la disfressa al fill o dins del cotxe.

Per acabar deixaré un vídeo publicitari creat pensant en les possibilitats d’internet, no per emetre per televisió, de manera que permet a qui el veu interactuar i inclús triar i modificar el final de l’spot:

Records sobre les TIC

Quan anava a l’escola era habitual trobar aules sense ordinador, a primària no es treballaven les TIC com es fa ara i era impensable que una mestre ens pogués demanar o posar per deures alguna cosa que impliqués utilitzar un ordinador per poder realitzar-se. És més, només recordo com a cinquè i sisè ens limitàvem a presentar determinats treballs a ordinador. No obstant això, a l’escola teníem una aula d’informàtica on anàvem un cop a la setmana i allà utilitzàvem programes com el Clic per fer reforç i treballar diferents assignatures. També ens ensenyaven a utilitzar programes com el paint i, l’últim any, ens feien unes classes per utilitzar el word i ens mostraven programes com l’excel.

A l’institut la cosa ca canviar, els treballs s’entregaven essencialment a ordinador, però seguíem tenint una única aula compartida amb ordinadors en tot el centre, a les classes pocs eren els professors que variaven la metodologia més tradicional i comú, inclús eren pocs els mestres que de tant en tant decidien passar una pel·lícula o veure un vídeo. En aquest sentit, l’institut no treballava en absolut per incorporar les TIC com a mètode de treball.

Avui dia les coses estan canviant, cada vegada hi ha més consciència de la importància de donar a les TIC un lloc clau en l’educació i incloure-les en el procés d’aprenentatge de les noves generacions.

Videos Web 2.0

 

Aquells qui tinguin interès en aprendre coses noves sobre la web 2.0 he adjuntat al blog un seguit de videos sobre el tema en castellà i anglès.

Ús educatiu de les TIC

La incorporació de les noves tecnologies a l’escola és cada vegada més generalitzada. Avui dia és difícil trobar l’escola que no compti amb un ordinador a l’aula, projectors o pissarres digitals per treballar aspectes tan tradicionals com les matemàtiques o la ortografia. No obstant això, les possibilitats de les TIC van més enllà, ofereixen alternatives i noves maneres de treballar, ens obliguen a plantejar metodologies innovadores per tal d’obtenir el màxim rendiment a tots aquests nous recursos que tenim a l’abast.
Les TIC es poden utilitzar de formes molt diverses: com a simple eina de suport, com a substitut dels recursos tradicionals sense que impliqui canvis en la metodologia o utilitzant les possibilitats que les tecnologies ofereixen i adaptant-ne els continguts i metodologies. 

En aquest sentit, si realment es vol apostar per les TIC i millorar l’educació actual no ens podem limitar a comprar ordinadors sense més canvis, sinó és necessari aprofitar les TIC per fer propostes metodològiques innovadores que anys enrere ens semblarien impensables.

En el següent esquema es poden veure diferents recursos que les TIC ens ofereixen, organitzats segons el grau d’interacció i allò en que es focalitzen:

Encerclats en blau es poden veure aquells recursos que, tot hi formar part de les TIC, no modifiquen les metodologies més tradicionals, sinó que permeten seguir treballant com s’ha fet fins ara, afegint un grau de comoditat i eficàcia als elements tradicionals. Els recursos que formen part d’aquest grup són els llibres de text digitals, les presentacions, exercitacions o materials de referència.
Per altra banda, es veu com pràcticament tots els recursos que ofereixen les TIC tenen tendència a fomentar una interacció oberta, en que l’alumne és protagonista del seu aprenentatge, pren importància el treball de les competències oferint plantejaments oberts on es disposa d’una gran varietat d’opcions. Xarxes socials, projectes col·laboratius o jocs educatius, entre d'altres, serveixen per treballar de forma global, fomentant aspectes com la col·laboració, la interacció o la creativitat.

Tots els recursos són complementaris, per si mateix cap tipologia serà millor que l’altre sinó el que realment importarà serà que hi hagi una metodologia i plantejament de treball coherent, amb uns objectius clars i una finalitat específica. Al cap hi a la fi, les TIC no deixen de ser un recurs que depenen de l’ús atorgat serà més o menys efectiu.

Motor de cerca

Quan es parla de noves tecnologies i educació un dels usos més conegut i utilitzat en el nostre dia a dia és la cerca d’informació a través d’internet. Les possibilitats que ens ofereix la xarxa són pràcticament infinites, es pot buscar informació sobre aspectes senzills i habituals o interessar-se per temes complexes i altament especialitzats. Degut a la gran amplitud de continguts ha estat imprescindible organitzar i seleccionar aquella informació a la qual accedim al realitzar la nostra cerca, sent aquesta la funció dels motors de cerca.
Tot hi la seva senzillesa aparent, utilitzar correctament un motor de cerca serà clau per assegurar que els resultats coincideixin amb el que realment buscàvem, estalviant-nos molt temps i esforç.

Tot seguit ús deixo unes pàgines d'interès:

Què és un motor de cerca?
Com realitzar una cerca eficaç?